EL GYOTAKU
O ART D’ATRAPAR L’ÀNIMA ABSENT DELS PEIXOS

La paraula japonesa gyotaku (gyo ‘peix’ i taku ‘fregar-hi’) es pot traduir com a “impressió de peixos”. El gyotaku no només recull la sonomia dels peixos, sinó també la seva ànima i, al mateix temps, la seva absència. Crear-ne un implica tocar, pressionar ns a arribar a conèixer l’anatomia de l’animal i sentir el fred del seu cos mort.

Durant segles, artistes de tot el món han capturat la delicada bellesa de la natura aplicant tintes o pigments a una gran diversitat de subjectes marins, especialment els que es capturen per menjar, com ara peixos i taurons, mol·luscs (vieires, cloïsses, pops, calamars, sípies), crustacis (crancs, gambetes, llagostes), equinoderms (garotes, estrelles de mar, espardenyes de mar) i plantes (algues). La impressió de la natura és una bona manera de documentar tant la mida i la forma exacta dels peixos capturats, com els detalls relatius a la seva textura (disseny de les escates) i als estampats de les aletes, tot el que és essencial per a una identificació exacta de les espècies.

La impressió de peixos és una forma d’il·lustració científica que reprodueix amb detall i a escala real les característiques externes d’un exemplar de peix

Hi ha diverses raons per imprimir peixos. La impressió de peixos és una forma d’il·lustració cientí ca que reprodueix amb detall i a escala real les característiques externes d’un exemplar de peix. Per a un pescador, una impressió és la prova d’una captura i alhora un trofeu o una alternativa creativa a la taxidèrmia.

L’origen exacte de les impressions de peixos encara no se sap. Les impressions de peixos més antigues que es coneixen es van fer al Japó. Daten de principis de 1800 i sembla que van ser encarregades, durant l’era Tokugawa, per un senyor feudal del nord del Japó, per conservar les imatges com a testimoni de la diversitat i mida de les captures locals. Una de les impressions de peixos més coneguda es conserva en la col·lecció del Museu Homma. La impressió és d’una carpa que fou capturada en el riu Mogami l’any 1857. Avui dia, impressions simples de peixos pescats com a trofeus decoren les botigues d’aparells de pesca i els mercats de peix de tot el Japó. Tanmateix, encara es poden veure gyotakus en alguns mercats tradicionals. Com si es tractés d’un cartell, aquests gyotakus indiquen la dimensió de la captura, el preu, el pes, el lloc i la data de pesca. En alguns, fins i tot hi ha un petit poema en reconeixement a la generositat dels mars i oceans.

Al Mediterrani, avui en dia, també s’hi fan gyotakus que ens permeten preservar l’essència i l’aparença de les espècies del nostre mar

A la dècada de 1950, Yoshio Hiyama va ajudar a organitzar una societat d’a cionats a les impressions de peixos. Trenta anys després, el Gyotaku-no-kai tenia més de 500 impressors de peixos de tot el món. Malgrat que aquesta organització ja no existeix, ha estat substituïda per petits grups locals d’impressors de peixos distribuïts per tot el Japó. D’altra banda, s’ha renovat l’interès per la impressió de peixos i plantes, especialment als Estats Units. La Nature Printing Society es va crear el 1976. Els membres d’aquesta organització internacional centren el seu talent en aquesta sorprenent forma d’art que celebra la diversitat de la vida a la Terra.

gyotaku-morena

 

gyotaku-dorada

 

Gyotaku-anguiles

A tot el món, la impressió de peixos es practica seguint dos mètodes bàsics: el mètode directe, o Chokusetsu-ho, i el mètode indirecte, o Kansetsu-ho. En el mètode directe, la tinta s’aplica amb un pinzell directament sobre la superfície del subjecte que es vol imprimir. En les impressions realitzades amb aquest mètode, s’obté una imatge mirall o invertida del subjecte. En el mètode indirecte, o Kansetsu-ho, la tinta s’aplica amb tocs lleugers sobre un full de paper i humit (o de tela) que s’emmotlla prèviament sobre la superfície del peix.

En els darrers 50 anys, alguns artistes han perfeccionat els mètodes d’impressió i els han convertit en formes d’art molt so sticades que utilitzen per capturar una gran diversitat de subjectes naturals i arti cials. Els impressors de peixos contemporanis empren diferents tintes solubles en oli i a base d’aigua per crear impressions gyotaku directes o indirectes amb color. Més enllà de les impressions d’un sol peix, els artistes d’avui dia creen composicions amb bancs de peixos, múltiples combinacions de peixos i plantes o afegeixen aiguades abstractes de fons per donar més complexitat a les seves obres d’art.

Al Mediterrani, avui en dia, també s’hi fan gyotakus que ens permeten preservar l’essència i l’aparença de les espècies del nostre mar. En aquest mar, n’hi podem trobar més de 700 varietats, de les quals unes 120, entre peixos, crustacis, cefalòpodes i peixos de closca, viuen al litoral català. Victòria Rabal (Barcelona) és artista i directora del Museu Molí Paperer de Capellades, on treballa des de l’any 1982. És membre de la Nature Printing Society i creadora de Gyotaku: capturar l’ànima dels peixos, un atles d’empremtes de peixos realitzat entre els anys 2011 i 2014. Aquesta antologia singular té més de 300 impressions fetes a partir de més de 70 espècies diferents de peixos i mol·luscs que han estat fetes amb tinta xinesa sobre paper oriental, la major part del paper elaborat per mestres japonesos de la ciutat d’Aoya, al Japó. Durant aquest temps, l’artista va anar de matinada a Mercabarna –el mercat de peix més gran d’Europa– on seleccionava i imprimia davant del
públic els peixos i mol·luscs de les diferents
espècies que s’hi comercialitzen. Aquest
atles ha seguit creixent amb el pas del
temps i s’ha anat ampliant amb
indrets i mercats del món,
peixos d’altres com ara
Catània (Itàlia),
Mèxic, el Marroc
i l’Argentina.