Paraules i obres de
Maria Yelletisch

Quan sóc a la
natura ho entenc,
però després, a la
ciutat, se m’oblida

La meva intenció artística es basa en la representació de la meva quotidianitat. Aquesta quotidianitat està canviant sempre, és per això que tracto de representar aquelles coses que percebo com a reals en el moment que necessito expressar-les. Aquesta necessitat d’expressió artística és causada per la mala relació que tinc amb el llenguatge oral i escrit. Sempre m’ha semblat quelcom molt limitador, fins i tot mentider pel que fa a l’essència sensible de les vivències. Considero que l’art ha de ser l’expressió significativa, sincera i humil que representi amb cura, la complexitat de totes aquestes experiències.

Tinc la impressió que cada temàtica que realitzo és una superació de l’anterior. Darrerament, he treballat a partir de la necessitat de representar els meus llocs segurs per poder detectar-los i acudir-hi sempre que sigui necessari. Durant aquesta recerca, vaig trobar que el mar i la natura eren alguns d’aquests refugis. A causa d’un canvi de ciutat, el mar ja no em resultava tan proper com ho havia estat habitualment.

Va ser aleshores quan vaig començar a realitzar viatges –carregada de bosses i ampolles– a la costa per recollir-hi aigua de mar, sorra, terra, pedres, i portar-ho cap a la meva nova casa. El viatge en ell mateix el considero part de l’obra; és per això que registro amb fotografies la recollida de tots aquests materials. Tanmateix, procuro documentar el context: la temperatura, l’hora, l’estació de l’any, etc. amb l’objectiu d’aconseguir transmetre tota aquesta combinació cromàtica, lumínica, atmosfèrica i geogràfica a la pintura.

Quan realitzo el quadre, el que intento és representar la sensació que tinc quan sóc davant o dins del mar i ho faig utilitzant els materials originals extrets del paisatge; el que pretenc és bolcar el mar a la tela. D’aquesta manera, la pintura esdevé ancoratge entre la meva casa a la ciutat i la memòria d’aquella experiència a la natura; paisatges que em recorden que quan sóc a la natura ho entenc, però després, a la ciutat, se m’oblida.

Comentar