Sabir Magazine

Sabir és el nom d’una antiga llengua mediterrània. Aquest llenguatge perdut, conegut també com a lingua franca, va parlar-se ininterrompudament des del segle XIII fins a mitjans del XIX. Es diu que el sabir va ser una llengua vehicular, utilitzada per mariners i comerciants per facilitar les seves relacions en ports i tavernes. I fou, resumidament, una barreja entre les diferents llengües de la conca, com el català, l’italià, el grec o l’àrab. 

Com i per què va néixer són preguntes encara sense resposta; el naixement d’una llengua és un fenomen complex que cal entendre en consideració amb un gran nombre de factors. Però, tot i això, no hi ha dubte que la seva aparició va comportar una nova manera de pertànyer a la Mediterrània i de relacionar-se amb ella i en ella. I, més enllà, una nova identitat social; la mediterrània, que finalment es va veure sufocada amb la desaparició del sabir.

Avui, anys després, el sabir torna a irrompre en la Mediterrània. I, una altra vegada, la seva aparició posa sobre la taula la idea d’una identitat en comú.

A través d’aportacions diverses, interdisciplinàries, i plenes de la llibertat que ens caracteritza, el primer número de la revista busca iniciar un procés de reflexió, prenent el litoral català com a port de partida, però amb la mirada posada en l’horitzó; en tots els pobles que compartim aquest mar antic, i que, en definitiva, tenim un saber fer únic en comú.

Comentar