La pesca d’esponges a Grècia es remunta a temps immemorials. L’ús d’esponges ja va ser descrit per Aristòtil i també s’esmenta en la Ilíada i en l’Odissea d’Homer. Fa ja segles que el comerç d’esponges grec està centralitzat a les illes del Dodecaneso amb un epicentre indiscutible: Kalymnos, l’illa dels pescadors d’esponges.

Des dels temps antics, la vida i la cultura de l’illa de Kalymnos ha estat vinculada a aquest animal marí. Aquesta és la raó per la qual Kalymnos és també coneguda com a la “sponge-divers’ island” (l’illa dels pescadors d’esponges). Ser pescador d’esponges sempre ha estat una feina comuna a Kalymnos i les esponges han estat la principal font d’ingressos dels habitants de l’illa, aportant-li riquesa i fent-la famosa entre els pobles del Mediterrani.

Poc ens pot sorprendre, doncs, que les esponges siguin conegudes també com a “l’or de Kalymnos”. La pesca d’esponges representa molt més que un negoci, ja que representa l’orgull que els habitants de l’lla han adquirit d’aquesta tradició que segueix formant part, avui dia, de l’ànima d’aquest poble. Conèixer aquesta història és entendre part de l’essència de Kalymnos i de la seva gent. Els primers pescadors d’esponges de Kalymnos no feien servir cap mena d’equipació i confiaven plenament en la seva capacitat d’aguantar la respiració sota l’aigua. L’eina que empraven per a la pesca tradicional de les esponges era l’arpó.

Special Thanks to:

Yiannis Glynatsis-Reisis
Captain Kostas Pizanias
Konstantinos Skopas

ευχαριστούμε θερμά τους:

Γιάννη Γλυνάτση Ρείση
καπετάν Κώστα Πιζάνια
Κωνσταντίνος Σκόπας

El comerç d’esponges gregues es va centrar prop de Kalymnos, sent aquest el mercat més prolifer durant segles i fins a mitjans dels anys 80. A l’agost del 1986, l’aparició d’una malaltia que es va estendre per les aigües del Mar Egeu i del Mediterrani, va destruir pràcticament totes les esponges de la zona. La causa d’aquest desastre encara es debat, però sembla que es va deure a un corrent marí especialment càlid que, provinent del Mar Negre, va sembrar la destrucció al seu pas. Curiosament això va ocórrer tan sols algunes setmanes després de l’explosió de la central nuclear de Chernobyl.

Després d’alguns anys les esponges de l’Egeu van revifar i es van poder tornar a trobar en grans quantitats. Una vegada més podien ser pescades sense alterar en excés l’ecosistema de la zona. Aquesta activitat es va veure afavorida per les tendències dels consumidors actuals, que segueixen preferint les esponges naturals a les sintètiques. A més, les esponges són molt populars entre els turistes que visiten Grècia, siguin com a regals o com a records dels seus viatges.

Aquesta tradició, profundament arrelada, de la pesca d’esponges a Kalymnos s’hi ha reavivat avui dia, però la seva supervivència és fràgil. El Mediterrani està tan contaminat que els seus ecosistemes naturals s’alteren fàcilment per pertorbacions que, com els terratrèmols, augmenten la temperatura del mar cada any.

En ple segle XXI, el futur de l’antiquíssim comerç d’esponges
sembla unit indissolublement als grans problemes
mediambientals als quals s’enfronta
el nostre planeta i en especial
a aquells que afecten
al nostre
mar.

Comentar